L’exclusió del 23,2% de l’alumnat seleccionat a Catalunya per a les proves PISA ha deixat la comunitat autònoma fora de les comparacions internacionals. Un escàndol que aviva la discussió sobre com es mesura la complexitat educativa i quins recursos reben realment els centres.
El tema de fons és senzill i les xifres parlen per si soles. La realitat és que molts d’aquests alumnes s’exclouen de les proves perquè no entenen la llengua vehicular ni l’entendran; són originaris d’altres països i incloure’ls a l’examen, senzillament, falsejaria el resultat global i enfonsaria encara més la mitjana. No obstant això, que Catalunya hagi superat de forma tan bèstia el límit màxim del 5% que permet l’OCDE ens dona una mesura exacta de l’enorme «invasió» demogràfica i cultural que tenim actualment a les aules.
La normativa internacional permet excloure fins a un 5% de l’alumnat per preservar la comparabilitat, pensant en estudiants amb discapacitats greus o que porten molt poc temps al país i no dominen l’idioma. El cas és que aquí s’ha exclòs gairebé cinc vegades més alumnes del permès.
Jordi Satorra, president de l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA) i director d’institut a Tarragona, calcula que la xifra real d’alumnes amb aquestes mancances estaria més a prop del 10%, però admet que els recursos no arriben. Satorra recorda que Catalunya és avui un país d’acollida on «el 99% de les persones que venen no tenen la llengua catalana» com a llengua vehicular, i l’entorn social no compensa ni reforça l’ensenyament de l’idioma.
Una classificació obsoleta davant d’un problema real
El sistema ha avançat en la detecció de necessitats, però la classificació dels centres d’alta complexitat gairebé no es mou. Els directors denuncien que l’administració simplement va «estirant els percentatges» per evitar catalogar determinats centres com a complexos, obligant els docents a gestionar nivells molt elevats de dificultat —incloent-hi aules amb alumnes desmotivats i problemes de salut mental— sense el pressupost necessari.
Mentrestant, les dades de PISA 2022 continuen mostrant una bretxa demolidora: la diferència de resultats entre els alumnes catalans de nivell socioeconòmic alt i els del nivell més baix equival a gairebé tres cursos acadèmics complets, tant en matemàtiques com en lectura. Una bretxa que, a la vista dels percentatges d’exclusió, sembla estar molt lluny de solucionar-se.
