El darrer incendi al Vendrell, que ha calcinat diversos vehicles a la matinada, destapa la impunitat d’un vandalisme recurrent davant la manca de vigilància policial i la feblesa de les penes.
El Vendrell ha tornat a ser escenari de la mateixa xacra que fa mesos que atemoreix diferents barris i municipis de la comarca: la crema impune de contenidors de brossa a altes hores de la nit. Un incendi declarat de matinada ha obligat a mobilitzar d’urgència els equips d’emergència i ha acabat afectant greument diversos vehicles particulars que estaven aparcats a la zona. La Policia Local i els Mossos d’Esquadra busquen ara dues persones com a suposades autores d’aquest atac incívic, però el sentiment veïnal és d’impotència absoluta.
Aquest nou episodi no és un fet aïllat ni una gamberrada puntual; és la confirmació d’una moda generalitzada i perillosa que converteix els carrers del Penedès en una ruleta russa nocturna per als propietaris de vehicles i habitatges propers.
El Porta a Porta: l’únic escut eficaç contra la gamberrada
Mentre municipis amb el model tradicional de recollida veuen com les seves illes de contenidors es converteixen en un focus constant d’incendis, la realitat demostra que aquelles localitats que han implantat el sistema de recollida Porta a Porta (PaP) s’han lliurat de fa temps d’aquesta xacra.
La raó és purament pràctica: en eliminar els grans dipòsits de plàstic fixes als carrers —que actuen com un esquer fàcil per a piromaníacs i gamberros—, el problema desapareix de l’espai públic. Sense contenidors permanents a la via pública, no hi ha focs massius, no es destrossen cotxes aparcats al costat ni es posa en risc les façanes dels veïns.
Impunitat, manca de patrulles i penes de riure
Tanmateix, la solució no pot passar només per canviar el model de recollida de residus. El problema de fons és la sensació d’impunitat total amb la qual actuen els autors d’aquests fets. Creuar un carrer a les tres de la matinada, calar foc a un contenidor i marxar caminant ha esdevingut una activitat pràcticament sense cap risc per als delinqüents.
Això posa sobre la taula dues manques estructurals greus:
- Falta de vigilància i presència policial: Les patrulles nocturnes de seguretat ciutadana són clarament suficients per cobrir la totalitat dels barris. Sense càmeres de videovigilància en punts crítics ni una presència dissuasiva als carrers durant les hores de menys transit, els vandàlics juguen amb l’avantatge del terreny.
- Lleis toves i penes ridícules: Cremar un contenidor no és un simple «acte d’incivisme»; és un delicte que destrossa béns públics pagats amb els impostos de tots i que, quan el foc s’escampa cap als cotxes o façanes, posa en risc real la vida de les persones. Que les sancions es redueixin a pèrdues administratives o penes menors que ni tan sols impliquen l’ingrés a presó és una presa de pèl per als veïns afectats.
Mentre les administracions no apostin per la mà dura —amb penes de presó més altes, l’exigència del pagament integrador dels danys causats i un increment real de la vigilància nocturna—, la moda de cremar contenidors continuarà cremant els diners i la tranquil·litat dels ciutadans del Penedès.
