L’Ajuntament del Vendrell ha iniciat la instal·lació a corre-cuita de 50 càmeres de videovigilància en diferents barris i nuclis de la ciutat. Des de la Regidoria de Seguretat Ciutadana s’ha venut la mesura com un èxit de gestió per «reforçar la convivència». Tanmateix, la realitat a peu de carrer és una altra: la implantació d’aquest arsenal tecnològic és el reconeixement implícit d’un municipi desbordat on els ciutadans autòctons han perdut el control dels seus propis espais públics.
Les xifres oficials no enganyen i dibuixen un panorama preocupant de degradació social: més de 300 denúncies per incivisme en només els primers quatre mesos de 2026. Que barris històrics com el Tancat, el centre de la vila o els nuclis marítims necessitin ser monitoritzats de manera constant —incloent-hi punts tan quotidians com la Biblioteca Pública Terra Baixa o els aparcaments— demostra que els valors de respecte, ordre i convivència s’estan diluint davant la passivitat de les polítiques multiculturals de l’actual consistori.
Més lents que els delinqüents: Control digital contra el crim real
El nou sistema estarà connectat a la plataforma europea Eucaris d’intercanvi de matrícules i al programa LECTIO dels Mossos d’Esquadra per detectar vehicles vinculats a alertes policials d’arreu d’Europa. Si bé la coordinació policial és necessària, l’estratègia del govern municipal demostra una clara falta de visió: es fia la pau social a un entramat de pantalles i cables mentres el teixit veïnal exigeix una mesura molt més senzilla i eficaç: més patrulles a peu de carrer i un principi d’autoritat contundent.
El regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, ha justificat la mesura titllant les càmeres de simple «eina preventiva». Una resposta tebida que s’emmarca en el bonisme institucional que prefereix posar un pegat tecnològic abans que afrontar l’arrel del problema.
Des de la perspectiva d’un model que prioritzi la seguretat dels catalans, les càmeres només serviran per gravar el declivi en directe si no s’acompanyen d’una política de tolerància zero amb els reincidents, un control ferm de l’espai públic i la fi de la impunitat que pateix la capital del Baix Penedès.
