La conselleria de Política Lingüística s’ha desplaçat a Vilanova i la Geltrú per presentar, un cop més, guies burocràtiques i llistats de «propostes» sobre el paper per als ajuntaments. Tanmateix, darrere de les xifres aparentment triomfalistes que situen el Penedès amb un 85,6% de coneixement de la llengua gràcies a la resistència de les famílies, les pròpies dades oficials de l’Enquesta d’Usos Lingüístics han destapat una realitat alarmant: l’administració es troba completament desbordada davant el descontrol demogràfic i la manca d’integració de l’immigració estrangera.
El propi conseller F. Xavier Vila ha hagut d’admetre un diagnòstic preocupant que evidencia l’abandonament sistemàtic dels catalans en la defensa de la seva identitat. Si el català es manté fort al territori, no és gràcies a les campanyes institucionals, sinó al fet que el Penedès està rebent milers de catalans autòctons que fugen de la massificació de l’àrea metropolitana de Barcelona. En contrast amb aquest esforç intern, el teixit local pateix l’impacte d’una immigració extracomunitària que presenta uns índexs extremadament baixos d’aprenentatge i respecte per la llengua pròpia del país.
El futur de la joventut, compromès pel bonisme institucional
El focus més crític se situa sobre les noves generacions, on el retrocés és evident. El Govern reconeix que els joves d’origen estranger utilitzen el català de manera residual, fins i tot menys que en altres vegueries, una mostra clara que les polítiques d’integració basades en la passivitat han fracassat rotundament.
Mentre alcaldes i representants locals —com el president del Consell Comarcal del Garraf, Luis Miguel García, o l’alcalde de Vilanova, Juan Luis Ruiz— miren de contrarestar la situació amb la creació de regidories cosmètiques, la realitat a peu de carrer és una altra. Des dels sectors més compromesos amb la supervivència de la identitat catalana es reclama fermessa, control real dels fluxos de població i un principi d’autoritat que obligui a la integració, en lloc de continuar abandonant els catalans a la pèrdua progressiva de la seva pròpia terra.
